domingo, 11 de enero de 2009

Polp

Per a començar vam agafar una imatge d’un esboç d’aquest dibuix i amb l’opció de calco interactivo de illustrator la vam convertir en traços vectorials. Despres la vam, pintar amb una altra ferramenta anomenada puntura interactiva que serveix per a pintar d’una marera intuitiva i rapida els espais creats per formes tancades.
Després hem fet el fons amb 2 imatges jugant amb l’opacitat i la transpariència.
Els nuvols rosa els hem creat també a partir se la imatge original tractant-los amb calco interactivo, i els hem anat col·locant amb diferents opacitats.
Els rajos grocs dels fons els hem traçat i anant rotant i duplicant per a crear ixa especie de sol.
Finalment els altres cercles els hem traçat, colorejat, i col·locat amb diferents tamanys, posicions i opacitats.

Aquesta pràctica m’ha servit per a coneixer més ferramentes i opcions de l’illustrator.

Musculs


Amb aquesta pràctica m’he iniciat amb l’illustrator que lo l’havia provat encara.
Basicament hem treballat amb els traços vectorials calcant una imatge de una esquena musculada; col·locant la imatge en una capa inferior i creant els traços en les superiors.
Hem utilitzat una tauleta digital per a fer-ho mes rapidament.
També hem provat les diferents opcions dels pincells per a crear traços mes irregulars i realistes.

Me iniciat amb l’illustrator i he aprés un poc dels traços i les seues opcions tan interesants que no ens ofereix freehand per exemple. També m’ha agradat molt provar per primera vegada una tauleta digital, encara que al pricipi em costava un poc.




L'invisible






Aquesta pràctica consistia en donar la sensació d’invisibilitat d’una persona. Per a aç teniem que eliminar tot rastre de carn humana pero sense perdre el volum i el realisme de la foto; entenent que “per a llevar hi ha que posar” i imatginanse que es el que hi hauria darrere dels troços de carn que llevavem.
Ho vam realitzar mitjançant màscares de retall vectorials que anavem col·locant en diverses capes (ordenant aquestes en grups) i anant copiant el que ens interessava amb el tampó de clonar.
També aplicavem de vegades degradats fusionats amb algunes capes per crear sensacions de volum o il·luminació.

Aquesta pràctica m’ha recordat el magic que pot arribar a ser el photoshop (si eres un bon mag clar...). He practicat una vegada més la ferramenta de tampó de clonar i he aprés la utilització de màscares de retall.